Una mica d’història
L’any 1961 es crea l’Escola Municipal de belles arts, la secció de música és el germen de l’actual conservatori. En 1983 passa a ser un Centre reconegut adscrit al conservatori d’Alacant.
Posteriorment en 1986 es cataloga com a Conservatori Elemental de Música, i en 1996 se li atorga la denominació de Conservatori Professional.
En 2017 se signa un nou conveni amb la Conselleria pel qual s’amplien i reconeixen les especialitats de Trompa, Trombó, Tuba, Fagot, Oboé, Dolçaina, Percussió i Canto.
El conservatori passa a tindre d’aquesta forma totes les especialitats reconegudes com a oficials.
El centre ha tingut la sort de comptar amb diversos directors al llarg de la seua història:
- Des de 1961 a 1976, Abel Mús
- Des de 1976 a 1981, Gregorio Casasempere Juan.
- Des de 1981 a 2000, Javier Darias Payá.
- Des de 2000 a 2011, Jose Miguel de Valle Galvañ.
- Des de 2011 a 2017, Gregorio Casasempere Gisbert.
Ens agradaria ressaltar la figura de Javier Darias Payá creador de l’Escola de Composició i Creació Artística (Ecca) que va tindre la seua seu durant molts anys en el centre i Premi Nacional de Música 2018, un merescut reconeixement a la seua àmplia i destacada trajectòria professional.
El conservatori comparteix les seues instal·lacions amb el Conservatori Municipal de Dansa que imparteix el nivell elemental d’aquests ensenyaments, sens dubte l’edifici que els alberga mereix un esment especial ja que es tracta d’un de les icones del modernisme a la nostra ciutat, La Casa d,Escaló.
Construïda entre els anys 1906 i 1908 el promotor de l’obra va ser l’empresari Enrique García Peidro sent el seu arquitecte Vicente Pascual, que construïsc un palauet amb quatre façanes ala exterior conservat fins a l’actualitat i representació de l’Estil Art Noveau.
Són significatius les reixes de ferro forjat dels finestrals que presenten nombrosos detalls modernistes, així com els treballs de pedra picada i ferreria exemple de la destresa dels artesans de l’època.
A l’interior destaca la barana de ferro forjat amb un passamans de fusta tallada, símbol i identitat de l’edifici, així com un jardí privat de considerables dimensions
També podem destacar els detalls d’ebenisteria de les portes que donen accés a les plantes amb detalls de formes vegetals, i els paviments hidràulics de peces quadrades de la majoria d’aules..
Tant el vestíbul com l’escala estan decorats amb pintures murals modernistes de colors tènues: marrons, ocres, verds, blaus i roses. ( Fuente: www.alcoiturisme.com).
