DEPARTAMENT | ESPECIALITAT | CURS |
Vent – Fusta | Fagot | ACCÉS 1° E.P. |
PROVA A: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.
CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïsca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i interpret.
- Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es puga variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació.
- Respiració diafragmàtica: Aquella que permeta l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïsca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
- Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa 4t i acceptable de la de Do 4t.
- Registre de l’instrument: Des de Si b º (greu) a Si b 4 (sobreagut)
- Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8.
- Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
- Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
- Grups irregulars: Domini fins a les fuses, en compassos composts, o en simples subdividits.
- Notes d’adorn: Domini optimo en grupets de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de fàcil execució.
- Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, adequant les respiracions al fraseig.
- Continguts teòrics-pràctics: Nocions tècniques, històriques i de conservació de l’instrument
- Nocions del raspat de la canya de doble llengüeta.
RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:
ESTUDIS:
- Metodo de J. Weissenborn, op.8 I:
Poc Adagi, Pàgina 24
Andante, Pàgina 25
All. moderato, Pàgina 27
Moderato, Pàgina 31
Poc Agagio, Pàgina 32
Allegretto, Pàgina 38 - Metodo de J. Weissenborn, op 8 II:
Allegretto graciós (núm. 6), Pàgina 5 - OBRES:
- Sonata en Fa Major, G.ph TELEMANN
1r temps, Allegro i 3er temps, Allegro - Sonata en Sol Major , B. MARCELLO
3er temps, Allegro - Sonata , J.B. BOISMORTIER
Allegro - Tocattina, P.GABAYE
- Serenade , H. REUTTER
PROVA B: (veure prova de llenguatge musical).
PROVA C: Lectura d’una obra a primera vista:
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
-Mostrar una adequada fluïdesa i seguretat en la interpretació del fragment proposat.
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. El grau de consecució de la capacitat de lectura i el domine de l’instrument.
2. La capacitat de mantindre regularment la pulsació.
-Interpretar amb exactitud tots els elements que configuren la partitura del fragment
proposat tant tècnics com musicals (2n a 6é curs: segons l’estil corresponent).
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’ús de la mesura adequada i lectura correcta de les notes: la correcta
assimilació i aplicació precisa del llenguatge musical d’acord amb el nivell.
2. L’adequada realització del tempo indicat, així com el caràcter de la partitura.
3. L’adequació de la dinàmica i nivells de sons o plans sonors en els
instruments polifònics.
4. La realització de les articulacions, respiracions i frasege adequats.
-Mostrar domini en l’aplicació dels fonaments de la tècnica instrumental. Mitjançant
este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’adequada resolució de les dificultats tècniques.
2. L’adquisició adequada d’hàbits i habilitats necessaris per a abordar el
nivell propi del curs en el qual pretén ingressar: esforç muscular, posició,
respiració.
3. La correcta afinació.
DEPARTAMENT | ESPECIALITAT | CURS |
Vent – Fusta | Fagot | ACCÉS 2° E.P. |
PROVA A: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.
CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïsca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i interpret.
- Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es puga variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació.
- Respiració diafragmàtica: Aquella que permeta l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
- Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa 4t i acceptable de la de Do 4t.
- Registre de l’instrument: Des de Si b º (greu) a Si b 4 (sobreagut).
- Tonalitats: Fins a 5 alteracions. (Amb domini perfecte en tota la seva extensió, fins a 3 alteracions, i amb coneixement optim fins a 5 alteracions.)
- Dinàmiques: Des de pp a ff., dins de les possibilitats de cada registre.
- Agógica: Accelerant-rallentando.
- Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
- Flexibilitat entre intervals: optima entre notes que estiguin compreses Si b 1 i Sol 3, i acceptable entre SI b 1 i Si b 4.
- Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua.
- Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccatto. (Optimo entre Mi 1 i Fa 3 i acceptable en la resta.)
- Velocitat: Fins a 6 notes/segon, aproximadament.
- Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8.
- Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
- Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
- Grups irregulars: Domini fins a les fuses, en compassos composts, o en simples subdividits.
- Notes d’adorn: Domini optimo en grupets de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de fàcil execució.
- Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, adequant les respiracions al fraseig.
- Continguts teòrics-pràctics: Nocions tècniques, històriques i de conservació de l’instrument
- Nocions del raspat de la canya de doble llengüeta.
RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:
- 42 CAPRITXOS, OZI
Números: 2 Allegro, 7 Allegro, 32 Moderatto i 30 Andantino - ESTUDIS, BOURDEAU
Números:3 Andante, 4 Moderatto i 5 Allegretto - SERENADE , H.REUTER
- SONATA, B. MARCELLO
2n Tempo-Allegro i 4t Tempo-Allegro
PROVA B: (veure prova de llenguatge musical).
PROVA C: Lectura d’una obra a primera vista:
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
-Mostrar una adequada fluïdesa i seguretat en la interpretació del fragment proposat.
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. El grau de consecució de la capacitat de lectura i el domine de l’instrument.
2. La capacitat de mantindre regularment la pulsació.
-Interpretar amb exactitud tots els elements que configuren la partitura del fragment
proposat tant tècnics com musicals (2n a 6é curs: segons l’estil corresponent).
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’ús de la mesura adequada i lectura correcta de les notes: la correcta
assimilació i aplicació precisa del llenguatge musical d’acord amb el nivell.
2. L’adequada realització del tempo indicat, així com el caràcter de la partitura.
3. L’adequació de la dinàmica i nivells de sons o plans sonors en els
instruments polifònics.
4. La realització de les articulacions, respiracions i frasege adequats.
-Mostrar domini en l’aplicació dels fonaments de la tècnica instrumental. Mitjançant
este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’adequada resolució de les dificultats tècniques.
2. L’adquisició adequada d’hàbits i habilitats necessaris per a abordar el
nivell propi del curs en el qual pretén ingressar: esforç muscular, posició,
respiració.
3. La correcta afinació.
DEPARTAMENT | ESPECIALITAT | CURS |
Vent – Fusta | Fagot | ACCÉS 3° E.P. |
PROVA A: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.
CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïsca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i interpret.
- Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es puga variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació, iniciant el vibrato dels sons, per mitjà del moviment de la columna d’aire.
- Respiració diafragmàtica: Aquella que permeta l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïsca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
- Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa 4t i acceptable de la de Do 4t.
- Registre de l’instrument: Des de Si b º (greu) a Re # sobreagut (4).
- Tonalitats: Totes, amb domini perfecte en tota l’extensió abans citada.
- Dinàmiques: Des de pp a ff., en tot el registre.
- Agógica: Accelerant-rallentando.
- Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
- Flexibilitat entre intervals: optima entre notes que estiguin compreses Si b 1 i Re # (4).
- Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua i de pressió de la columna d’aire.
- Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccatto. (Optimo en tot el registre.)
- Velocitat: Fins a 10 notes/segon, aproximadament.
- Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8 i uns altres irregulars.
- Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
- Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
- Figures: Domini fins a semifuses, en compassos composts, o simples subdividits o sense subdividir.
- Notes d’adorn: Domini perfecte en grupets de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de dificultat mitjana d’execució, i òptim en els de dificultat major.
- Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, i de major complexitat adequant les respiracions al fraseig.
- Continguts teòrics-pràctics: Coneixements tècniques, històriques i de conservació de l’instrument.
- Coneixement del raspat de la canya de doble llengüeta.
RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:
- PARTITA, .G. JACOBI
1 Preludi, 2 Valse, 3 Prest, 4 Ària Antiqua i 5 Capricietto - SONATA, G.P. TELEMANN
- CONCERTO DO MENOR , G.F. HAENDEL
2n Temps (Allegro) i 4t Temps (Allegro) - SONATA SI BEMOLL, A. VIVALDI
2n Temps (Allegro) - SONATA SOL MAJOR, B. MARCELLO
2n Temps (Allegro) - SONATA DO MAJOR, F. GEMINIANI
2n Temps (Allegro)4t Temps (Allegro)
PROVA B: (veure prova de llenguatge musical i piano complementari).
PROVA C: Lectura d’una obra a primera vista:
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
-Mostrar una adequada fluïdesa i seguretat en la interpretació del fragment proposat.
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. El grau de consecució de la capacitat de lectura i el domine de l’instrument.
2. La capacitat de mantindre regularment la pulsació.
-Interpretar amb exactitud tots els elements que configuren la partitura del fragment
proposat tant tècnics com musicals (2n a 6é curs: segons l’estil corresponent).
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’ús de la mesura adequada i lectura correcta de les notes: la correcta
assimilació i aplicació precisa del llenguatge musical d’acord amb el nivell.
2. L’adequada realització del tempo indicat, així com el caràcter de la partitura.
3. L’adequació de la dinàmica i nivells de sons o plans sonors en els
instruments polifònics.
4. La realització de les articulacions, respiracions i frasege adequats.
-Mostrar domini en l’aplicació dels fonaments de la tècnica instrumental. Mitjançant
este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’adequada resolució de les dificultats tècniques.
2. L’adquisició adequada d’hàbits i habilitats necessaris per a abordar el
nivell propi del curs en el qual pretén ingressar: esforç muscular, posició,
respiració.
3. La correcta afinació.
DEPARTAMENT | ESPECIALITAT | CURS |
Vent – Fusta | Fagot | ACCÉS 4° E.P. |
PROVA A: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.
CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïxca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i interpret.
- Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es puga variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació, iniciant el vibrato dels sons, per mitjà del moviment de la columna d’aire.
- Respiració diafragmàtica: Aquella que permeta l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
- Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa 4t i acceptable de la de Do 4t.
- Registre de l’instrument: Des de Si b º (greu) a Re # sobreagut (4).
- Tonalitats: Totes, amb domini perfecte en tota l’extensió abans citada.
- Dinàmiques: Des de pp a ff., en tot el registre.
- Agógica: Accelerant-rallentando.
- Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
- Flexibilitat entre intervals: optima entre notes que estiguin compreses Si b 1 i Re # (4).
- Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua i de pressió de la columna d’aire.
- Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccatto. (Optimo en tot el registre.)
- Velocitat: Fins a 10 notes/segon, aproximadament.
- Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8 i uns altres irregulars.
- Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
- Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
- Figures: Domini fins a semifuses, en compassos composts, o simples subdividits o sense subdividir.
- Notes d’adorn: Domini perfecte en grupets de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de dificultat mitjana d’execució, i òptim en els de dificultat major.
- Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, i de major complexitat adequant les respiracions al fraseig.
- Continguts teòrics-pràctics: Coneixements tècniques, històriques i de conservació de l’instrument.
- Coneixement del raspat de la canya de doble llengüeta.
RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:
- Concert en La Menor, A. Vivaldi
1r i 3er Temps - Sonata La Menor, A. Vivaldi
- Estudis Vol. II Op. 8 , J. Weissenborn
- Concerto Fa Major F-VIII núm. 20, A. Vivaldi
- 30 Estudis, B. Bourdeau
Números: 15-17-22-23 - Nocturn , R. Clerisse
PROVA B: (veure prova d’harmonia y piano complementari).
PROVA C: Lectura d’una obra a primera vista:
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
-Mostrar una adequada fluïdesa i seguretat en la interpretació del fragment proposat.
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. El grau de consecució de la capacitat de lectura i el domine de l’instrument.
2. La capacitat de mantindre regularment la pulsació.
-Interpretar amb exactitud tots els elements que configuren la partitura del fragment
proposat tant tècnics com musicals (2n a 6é curs: segons l’estil corresponent).
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’ús de la mesura adequada i lectura correcta de les notes: la correcta
assimilació i aplicació precisa del llenguatge musical d’acord amb el nivell.
2. L’adequada realització del tempo indicat, així com el caràcter de la partitura.
3. L’adequació de la dinàmica i nivells de sons o plans sonors en els
instruments polifònics.
4. La realització de les articulacions, respiracions i frasege adequats.
-Mostrar domini en l’aplicació dels fonaments de la tècnica instrumental. Mitjançant
este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’adequada resolució de les dificultats tècniques.
2. L’adquisició adequada d’hàbits i habilitats necessaris per a abordar el
nivell propi del curs en el qual pretén ingressar: esforç muscular, posició,
respiració.
3. La correcta afinació.
DEPARTAMENT | ESPECIALITAT | CURS |
Vent – Fusta | Fagot | ACCÉS 5° E.P. |
PROVA A: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.
- CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Posició correcta de l’instrument; S’entén per correcta la posició natural, que no produïxca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i interpret.
- Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es puga variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació, iniciant el vibrato dels sons, per mitjà del moviment de la columna d’aire.
- Respiració diafragmàtica: Aquella que permet l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
- Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa i Do en 4° i Sol 2° línia.
- Registre de l’instrument: Des de Si b 1 (greu) Mi sobreagut (4).
- Tonalitats: Totes, amb domini perfecte en tota l’extensió abans citada.
- Dinàmiques: Des de pp a ff., en tot el registre.
- Agógica: Accelerant-rallentando.
- Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
- Flexibilitat entre intervals: optima entre Si b 1 i Re # (4).
- Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua i de pressió de la columna d’aire.
- Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccatto.
- Velocitat: Fins a 12 notes/segon, aproximadament.
- Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8 i uns altres irregulars.
- Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
- Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
- Grups irregulars: Domini del tresillo, quintillo, septillo i grups més heterogenis.
- Figures: Domini fins a semifuses, en compassos composts, o simples subdividits o sense subdividir.
- Notes d’adorn: Domini perfecte en grupetos de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de dificultat mitjana d’execució en els de dificultat major.
- Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, i de major complexitat adequant les respiracions al fraseig.
- Continguts teòrics-pràctics: Coneixements tècniques, històriques i de conservació de l’instrument.
- Coneixement del raspat de la canya de doble llengüeta.
RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:
- Sonata Fa menor, TELEMANN
2n Temps- Allegro i 4t Temps-Vivace - Estudis , E. BOURDEAU
Números: 7-12-24-27 - Estudis melòdics, A OREFICI
Números: 2-7-12-16 - Concert en Mi menor, A. VIVALDI
1r Temps-Allegro i 3er Temps-Vivace
PROVA B: (veure prova d’harmonia i piano complementari).
PROVA C: Lectura d’una obra a primera vista:
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
-Mostrar una adequada fluïdesa i seguretat en la interpretació del fragment proposat.
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. El grau de consecució de la capacitat de lectura i el domine de l’instrument.
2. La capacitat de mantindre regularment la pulsació.
-Interpretar amb exactitud tots els elements que configuren la partitura del fragment
proposat tant tècnics com musicals (2n a 6é curs: segons l’estil corresponent).
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’ús de la mesura adequada i lectura correcta de les notes: la correcta
assimilació i aplicació precisa del llenguatge musical d’acord amb el nivell.
2. L’adequada realització del tempo indicat, així com el caràcter de la partitura.
3. L’adequació de la dinàmica i nivells de sons o plans sonors en els
instruments polifònics.
4. La realització de les articulacions, respiracions i frasege adequats.
-Mostrar domini en l’aplicació dels fonaments de la tècnica instrumental. Mitjançant
este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’adequada resolució de les dificultats tècniques.
2. L’adquisició adequada d’hàbits i habilitats necessaris per a abordar el
nivell propi del curs en el qual pretén ingressar: esforç muscular, posició,
respiració.
3. La correcta afinació.
DEPARTAMENT | ESPECIALITAT | CURS |
Vent – Fusta | Fagot | ACCÉS 6° E.P. |
PROVA A: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.
- CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Posició correcta de l’instrument; S’entén per correcta la posició natural, que no produïxca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i interpret.
- Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es puga variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació, iniciant el vibrato dels sons, per mitjà del moviment de la columna d’aire.
- Respiració diafragmàtica: Aquella que permet l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
- Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa i Do en 4° i Sol 2° línia.
- Registre de l’instrument: Des de Si b 1 (greu) Mi sobreagut (4).
- Tonalitats: Totes, amb domini perfecte en tota l’extensió abans citada.
- Dinàmiques: Des de pp a ff., en tot el registre.
- Agógica: Accelerant-rallentando.
- Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
- Flexibilitat entre intervals: optima entre Si b 1 i Re # (4).
- Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua i de pressió de la columna d’aire.
- Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccatto.
- Velocitat: Fins a 12 notes/segon, aproximadament.
- Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8 i uns altres irregulars.
- Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
- Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
- Grups irregulars: Domini del tresillo, quintillo, septillo i grups més heterogeni.
- Figures: Domini fins a semifuses, en compassos composts, o simples subdividits o sense subdividir.
- Notes d’adorn: Domini perfecte en grupetos de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de dificultat mitjana d’execució en els de dificultat major.
- Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, i de major complexitat adequant les respiracions al fraseig.
- Continguts teòrics-pràctics: Coneixements tècniques, històriques i de conservació de l’instrument.
- Coneixement del raspat de la canya de doble llengüeta.
RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:
- Concert en Si b Major, VIVALDI
- Concert en Si b Major, MOZART
- Sonatine Sportive, TCHEREPNINE
- Sonata, HINDEMITH
- Passepied, M. BITSCH
PROVA B: (veure prova d’anàlisi i història de la música).
PROVA C: Lectura d’una obra a primera vista:
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
-Mostrar una adequada fluïdesa i seguretat en la interpretació del fragment proposat.
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. El grau de consecució de la capacitat de lectura i el domine de l’instrument.
2. La capacitat de mantindre regularment la pulsació.
-Interpretar amb exactitud tots els elements que configuren la partitura del fragment
proposat tant tècnics com musicals (2n a 6é curs: segons l’estil corresponent).
Mitjançant este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’ús de la mesura adequada i lectura correcta de les notes: la correcta
assimilació i aplicació precisa del llenguatge musical d’acord amb el nivell.
2. L’adequada realització del tempo indicat, així com el caràcter de la partitura.
3. L’adequació de la dinàmica i nivells de sons o plans sonors en els
instruments polifònics.
4. La realització de les articulacions, respiracions i frasege adequats.
-Mostrar domini en l’aplicació dels fonaments de la tècnica instrumental. Mitjançant
este criteri d’avaluació s’avaluarà:
1. L’adequada resolució de les dificultats tècniques.
2. L’adquisició adequada d’hàbits i habilitats necessaris per a abordar el
nivell propi del curs en el qual pretén ingressar: esforç muscular, posició,
respiració.
3. La correcta afinació.